La presentació del nostre Projecte Multimèdia...

La setmana passada per fi vàrem presentar a classe el projecte multimèdia que hem portat a terme els meus companys Sergio, Noelia, Anna i jo. La presentació del mateix no ha set com les que hem realitzat fins a les hores, encara que el format era el mateix (una presentació PowerPoint), les condicions no eren les mateixes. Normalment en les presentacions PowerPoint intentem plasmar allò més representatiu de la feina que hem realitzat amb anterioritat amb un temps no especificat. Però aquesta vegada hem tingut que fer una presentació Pechakucha.

La presentació Pechakucha, és una exposició en PowerPoint que te la característica de contenir un total de vint diapositives amb una durada de vint segons cadascuna. Les diapositives van passant automàticament, mentre s’explica el contingut de l’exposició.

Una vegada explicat això, he de dir que els meus companys i jo, vàrem donar-li moltes voltes a l’hora de planificar quina informació volíem exposar i de quina manera, ja que teníem que ser clars a l’hora de presentar i concisos, cosa que ens va donar una mica de mal de cap, pel fet que havíem de presentar la feina de quasi tot un semestre de treball.

Després de passar els nervis de triar la informació, ens va arribar els nervis del Gran Dia de la Presentació Pechakucha! Instants abans d’exposar estàvem cardíacs, veiem com les exposicions anaven avançant i cada vegada estava més prop el nostre torn. No sabíem si ens donaria temps a exposar tot allò que havíem preparat i assajat. I pensant això va arribar el moment... Així mateix, puc dir no ens va quedar massa malament, encara que els nervis, com no..., ens la va jugar una mica, penso que va sortir una presentació bastant acceptable!

Vàrem tenir l’oportunitat de mostrar al nostres companys el tema que havíem triat per al nostre projecte, els objectius, la edat a la que va dirigit i els trets més característics del mateix.

D’aquesta manera, en les vint diapositives de vint segons cadascuna, vàrem dir que el títol del projecte era “Menjar Sa és Divertit”i que havíem triat el tema de l’alimentació perquè és important que els nens des de ben petits sàpiguen que s’ha de menjar variat, ja que cada cosa té els seus beneficis i vivim en una societat en la qual l’obesitat infantil està cada vegada més present.

També vàrem comentar que el nostre treball anava dirigit a infants entre tres i quatre anys i, que els objectius plantejats eren:

·         Fomentar uns bons hàbits alimentaris i practicar-los.

·         Relacionar els estris del menjar.

·         Familiaritzar-se amb les noves tecnologies i amb el seu ús. Conèixer les característiques dels aliments.

·         Practicar hàbits d’higiene i d’alimentació.

I fent referència al contingut del projecte, vàrem dir que constava d’un conte amb personatges elaborats per nosaltres mateixos, que mostren a un d’ells el que s’ha de menjar per tenir una dieta equilibrada. I per a que puguin interioritzar millor els conceptes plantejats al conte, hem realitzat quatre blocs d’activitats.
 

 

Com a cloenda de la nostra presentació, vàrem dir què, perquè aquest material multimèdia que hem elaborat tingui sentit pels nens, abans de tot faríem sortides amb els infants i elaboraríem marionetes amb ells. Tractaríem de construir el pas del dia amb els diferents menjars que realitzem. I, avaluaríem els progressos dels infants i tractaríem que en tot moment gaudeixin amb cadascuna de les activitats proposades.

 

I aquesta va ser la nostra experiència...

Què podem fer amb una Pissarra Digital?

Desprès de haver practicat a classe amb la pissarra digital, la mestra ens va proposar fer una activitat en petit grup amb la pissarra per a nens d’Infantil.

En Sergi, la Noelia i jo, vàrem pensar que volíem portar a terme una activitat que fos significativa pels infants i tingués una continuïtat. Així que ens vàrem posar en marxa, al principi no sabíem bé el que volíem, però desprès de buscar a Internet  vàrem tenir la magnífica idea de fer l’assemblea del matí amb pissarra digital.

L’activitat que vàrem plantejar consistia en crear el disseny de l’aplicació per passar llista. Aquest disseny consistia en crear una icona amb els infants per identificar l’aplicació que serviria per passar llista tots els matins.

Dins aquesta aplicació trobaríem, petits icones individuals que contindrien el nom de l’infant, un dibuix seu i una fotografia del mateix nen per a que fos més fàcil per ells identificar-se entre tots els noms de la classe. També hauria un dibuix gran d’una escola i un altre d’una casa. Tot escrit amb lletres per a que els nens es fossin familiaritzant amb l’escriptura.

D’aquesta manera, l’activitat consistiria en que cada matí tots els infants, d’un en un, evidentment, sortissin a la pissarra digital a posar la seva targeta dins l’escola, ja que l’infant ha assistit a classe i, per altra banda, totes les setmanes hi hauria un encarregat de ficar la targeta dels nens que no han vingut a classe dins el dibuix de la casseta.

Aquesta activitat l’hem plantejat de dues maneres:

1.      Una seria que l’aplicació per dur a terme aquesta activitat, consistís en arrossegar la targeta de l’infant cap al dibuix pertinent, la casseta o l’escola.

 

 

 

 

2.      I l’altra podria consistir, enlloc d’arrossegar la targeta, en que cada targeta tingués dos botons, un de la casseta i una altre de l’escola i per tant, l’activitat consistiria en que els infants, depenent si estan o no a classe, premessin al botó corresponent. D’aquesta manera, la targeta de l’infant, s’aniria automàticament al dibuix de la casseta o de l’escola.

Per altra banda, per continuar amb l’assemblea del dia i, com es fa en quasi totes les aules d’Infantil, passaríem a veure quin temps fa. L’activitat consistiria que els infants mirant per la finestra o anant al pati per veure quin dia fa, diguessin si plou, si fa núvols o si fa sol. Una vegada feta aquesta conversa amb els infants, l’encarregat de la setmana s’aixecaria a la pissarra digital per posar al requadre que tindríem destinat per posar el dibuix corresponent amb  el temps que fa.

 

Per continuar amb la descripció del dia, en la nostra pissarra digital, hauria una altra icona per designar el dia en el qual ens trobem, el mes i l’any. Com la resta d’activitats que hem plantejat envers a l’assemblea del matí,  aquesta activitat consistiria en punyir en el botó del dia en el qual ens trobem. Si l’infant no encertés el dia en que ens trobem, aquest software, consideraria l’errada com a font d’aprenentatge i amb un àudio de torna a intentar-ho donaria suport a l’infant per a que ho tornés a intentar.

 

Introduint aquestes activitats en pissarra digital, pensem que els infants des de petits van familiaritzant-se amb les noves tecnologies i, d’aquesta manera integrar-les en el dia a dia dels nens, ja que creiem que en l’actualitat són molt importants pel bon desenvolupament de tota persona. Així mateix, penso que no hi ha que aïllar als nens, sinó que hem de donar-los oportunitats, per tal d’afavorir l’adquisició de nous coneixements i conceptes envers les noves tecnologies, sempre interaccionant amb el medi, ja que és la gran font d’aprenentatge en les edats més primerenques.

PDI a l'aula...

Considero que les pissarres digitals poden aproximar als infants al món que els envolta, ja que les noves tecnologies estan immerses en nostra societat i cada vegada prenen més importància.

Penso que les PDI a l’aula poden proporcionar més autonomia i adquisició de coneixements, pel fet de que els nens poden anar practicant punyint noves opcions i practicar la motricitat fina. També considero que si proporcionem als infants l’ús de les pissarres digitals des d’Infantil, podem facilitar que els nens interioritzin més aviat els conceptes lògics matemàtics espacials, gràcies a que poden anar veient com mentre dibuixen o escriuen, van emplenant l’espai que tenen destinat per aquest fet i, s’assabenten del que volen plasmar de veritat i practiquen la capacitat de síntesi.

Està clar que si disposem d’una PDI a classe i no fem un bon ús d’ella, pot semblar que te poca utilitat, però si ens informem bé de tot allò que podem portar a terme amb ella, segur que podem treure-li molt de profit i inclús trobar-li usos que pot ser que a ningú fins a les hores se li hagi ocorregut.

Cal destacar, tal i com comentarem  l’altre dia a classe, que els recursos en format digital atreuen molt als infants, ja que senten molta curiositat per ells i volen indagar. Per tant, nostra tasca com a mestres és partir dels interessos dels infants, així que hem d’aprofitar tots els recursos que tenim al nostre abast, per a que els nens siguin els seus constructors d’aprenentatge i puguin interconnectar tot el que van adquirint.

De la mateixa manera que han fet les meves companyes, vull afegir que per poder treballar de manera adequada amb les noves tecnologies, cal que els mestres prenguin consciència de que vivim en un món canviant i, per aquest motiu cal adaptar-se i tenir predisposició i ganes d’aprendre per tal de poder incloure a la tasca docent tots  aquells nous recursos que les noves tecnologies ens ofereixen.

Escola, família i TIC…

Com ja he fet menció a entrades anteriors, vivim en una societat en la que les noves tecnologies estan molt presents, així que és absurd que aïllem als infants d’aquesta realitat a l’escola, ja que és el que fora de l’escola es trobaran.

Per aquest motiu, considero que les famílies és un bon recurs amb el que els mestres han de treballar. Si coneixem a les famílies i el seu entorn podem saber la manera de pensar que tenen envers les TIC i podem extreure molt de profit d’elles. Entre tots podem fer una escola oberta a la societat, on tots puguin participar i aportar coneixements per la formació dels seus nens, ja sigui convidant a les famílies a exposar els seus coneixements o pel contrari, convidar-les per a que puguin aprendre coses sobre les noves tecnologies.

Per dur a terme aquest fet, considero que un simple mestre no pot dur a terme tota aquesta tasca, sinó que cal d’un equip directiu i una comunitat educativa oberta, en la que tots vagin a una. És a dir, que considerin les TIC com un recurs educatiu, on tots participin per poder dur endavant aquest projecte, on la implicació de tots sigui constant i innovadora.

Penso que és primordial que cada component de la comunitat educativa adopti un rol diferent, on cada persona sàpiga en tot moment quina és la seva tasca i no sobrecarregar massa a una sola persona. Crec que això és important, ja que un tot tol no pot tirar del carro. Penso que un canvi de les dimensions que suposen les TIC dins les escoles, cal d’una preparació i implicació de tots, on mestres, famílies i equip directiu vagin a una.

Tanmateix, crec que un dels eixos més importants cap a les innovacions és la MOTIVACIÓ, el que produeix que tots els canvis siguin possibles i favorables per l’educació i junt aquesta, el coneixement de les persones que habiten l’escola, la informació que ens poden donar i que podem donar, la formació, la participació i la col·laboració de tots.

Perquè tot allò unit és molt beneficiós, una escola composada per aquest factors rodaria per si mateixa, no caldria d’esforços extra ni de sacrifici, sinó d’una simple implicació. D’aquesta manera les escoles tindrien una carta de presentació, la que podria ser una pàgina web creada per tots.

El Nostre Projecte...

A manera de cloenda de l’assignatura hem de fer un projecte multimèdia en grup. Tota la teoria i pràctiques que hem fet a classe ens serveix per portar a terme el nostre treball. Així que, mentre avançàvem amb la teoria, la mestra ens deixava un cert temps a les seves classes per a que nosaltres enèsim perfilant quin aniria a ser el nostre projecte i com el duríem a la pràctica.


Juntament amb el meu grup, vàrem decidir que el nostre projecte multimèdia anés encaminat cap al tema de l’alimentació a l’educació infantil, ja que considerem  aquest contingut com primordial pels nens. Aquest tema està molt present a la nostra vida i per això pensem que cal educar als infants des de petits en aquest àmbit per a que tinguin un pensament autocrític i sàpiguen diferenciar el que es bo per la salut i el que no.

Creiem que si treballem el tema de l’alimentació a l’escola, per a que des de petits aprenguin uns bons hàbits i costums a l’hora de menjar, pot ser que tant com els nens com les famílies en general, s’adonin de que vivim en una societat amb molta obesitat infantil i es comencin a canviar les costums menys saludables.

Degut a que la franja d’edat amb la que treballarem és molt jove, hem pensat emprar el conte com introductori del tema, ja que és un material molt proper i agradable pels infants, perquè a través d’aquest, els nens van adquirint indirectament i de manera lúdica uns coneixements beneficiosos i significatius pel seu creixement.

Així doncs, amb el conte que hem elaborat farem un PowerPoint que contindrà el mateix conte i unes activitats lúdiques i educatives pels nens de quatre i cinc anys. En aquest sentit, puc dir que aquest Nadal hem estat treballant amb el PowerPoint i elaborant el conte, encara ens queda bastant de feina per fer, però ja tenim clares totes les activitats que durem a terme i tots els escenaris.

La motivació, un gran recurs educatiu...

Considero que la motivació dels mestres és el major recurs educatiu que pot haver-hi, ja que quan una persona està motivada o predisposada a fer alguna cosa treballa millor i s’obtenen resultats més òptims.

El que sí és cert, és que a una persona no li ve la motivació així perquè si... necessita d’algú que li contagiï. Per la qual cosa si volem que les TIC estiguin integrades dins les escoles, primer cal presentar aquestes eines com educatives i tractar de que tots i cadascú dels mestres tinguin predisposició a aprendre coses noves i siguin capaços d’implicar-se cap a aquesta tasca.

Fa uns tres anys vaig anar a una conferència que va donar Fernando García Páez (Director del C.P. San Walabonso), en ella va explicar que en un primer moment varen intentar introduir les TIC dins el col·legi però que va ser un fracàs, ja que els mestres no tenien formació envers les TIC, tampoc entrenament, ni una metodologia preestablerta, així que varen aturar el projecte, avaluaren la situació i tornaren a començar de zero.

La veritat és que aquest director d’escola parlava amb molt d’entusiasme de com havien integrat les TIC a la seva escola i com és normal, a la vida no surt bé tot a la primera, sinó que s’ha d’insistir i ser constant per perseguir el que desitgem.

Per aquesta raó, en tot moment hem de ser conscients que tots els canvis són durs i que hem d’analitzar i saber quina és la situació en que ens trobem i cap a on volem anar. Hem de ser conscients de que tot suposa un esforç i si és per una bona causa, com és la millora del sistema i direcció de l’educació val la pena experimentar aquest canvi.

Tal i com va dir García Páez a la seva conferència, el que vertaderament necessitem és una organització escolar, la formació del professorat i fer un ús segur d’Internet. No hem de privar als nens d’utilitzar les TIC, ja que estan presents a la nostra societat, hem de tenir idees per canviar el Disseny Curricular i adaptar-lo a aquesta nova època que ens toca viure.

Dit això, penso que el govern ha d’aportar uns certs recursos econòmics i materials per integrar les TIC a les aules, però el que de veritat ha de fer és concretar més l’ús de les noves tecnologies al currículum i sobretot dotar a les escoles d’uns bons cursos de formació pel professorat, on tots els mestres puguin veure els avantatges que tenen les tecnologies i siguin capaços de conscienciar-se d’aquest fet.

I per concloure aquesta entrada, vull recalcar que és molt important que la persona que presenti les TIC ha de tenir entusiasme pel que està exposant, ja que l’entusiasme és contagiós... Fernando García Páez a la seva conferència va transmetre els seus ideals envers les TIC molt motivat i segur del que deia i puc afirmar que va ser molt convincent, agradable d'escoltar.

“Es mejor encender una luz,

que maldecir la oscuridad”

Proverbi àrab.

El debat...

Fa unes setmanes, aprofitant que estaven donant a classe la integració curricular dels mitjans i recursos tecnològics, la mestra ens va proposar dividir-nos en tres grups i fer un debat. Així doncs que ens vàrem posar en marxa , la mestra ens va repartir a cada grup un rol diferent, un grup eren els docents, un altre el centre educatiu i l’últim era el govern. D’aquesta manera, per poder conduir el debat sense sortir-nos massa del tema, ens va donar unes qüestions.

El meu grup teníem que respondre a les qüestions relacionades amb el centre educatiu i aquestes varen ser les següents:

           Com a centre:

Quin són els objectius que voleu que el centre assoleixi?

· Obrir el centre a la societat.

· Que hi hagi un feedback entre la societat i l’escola i viceversa

· Evitar l’analfabetisme digital.

Com donaríeu respostes a les demandes dels mestres?

· Mitjançant formació docent.

· Recolzament per part dels companys.

· Creació d’un bloc de dubtes.

Com ho planificaríeu, organitzaríeu per tal que no es veies o no fos una acció aïllada d’un centre?

· Creació de projectes compartits en xarxa amb altres escoles (locals/ nacionals/ internacionals).

· Compartir serveis d’altres institucions o entitats culturals públiques com: biblioteques, museus...

Quin tipus de recursos necessitaríeu?

· WIFI.

· Ordinadors.

· Projectors.

· Pissarres digitals.

· Càmeres digitals.

Com organitzaríeu el centre per donar resposta a les necessitats plantejades?

· Dispositius mòbils.

· Sales especialitzades.

Què demanaríeu als mestres?

· Col·laboració.

· Implicació.

· Motivar als infants i pares.

· Escoltar.

· Empatia.

· Respecte.

· Temps.

· Responsabilitat.

· Paciència.

Què demanaríeu al Govern?

· Recursos econòmics per a cursos, materials...

· Manteniment.

· Modificació del currículum, afegint major importància i concreció amb les TIC.

Una vegada vàrem respondre aquestes preguntes, començarem amb el debat. Cadascú va exposar els interessos i els ideals que tenia, però va haver un moment que ens vàrem tenir que aturar. Ens vàrem adonar de que ens estàvem atacant i tirant en cara totes les mancances que ara mateix pateix el sistema educatiu i no ens estàvem escoltant. Consegüentment, vàrem reconduir el debat i ens escoltarem. Això va provocar que ens adonéssim de que tots estàvem perseguint el mateixos interessos: Unir tot el sistema educatiu (els docents, el centre educatiu i el govern)  propiciant uns nous canvis que condueixin a una bona educació dels infants on les TIC tinguessin cabuda i formessin part d’aquesta educació.