L’article titulat “Sociedad de la información, tecnologías digitales y educación” fa un repàs per les diferents etapes per les quals ha passat la
nostra societat. Així doncs, es considera que en l’actualitat estam vivint la “tercera
revolució industrial” ja que s’està produint una important transformació de les
estructures i processos de producció econòmica, de les formes de vida i de la
cultura dels ciutadans, així com també de les relacions socials.
D’aquesta manera, com
a tots els canvis que s’han produït al llarg de la història, per ha que hi hagi
una variació s’han de donar unes condicions socials i sense els avanços
tecnològics no es podrien dur a terme aquests canvis, ja que una cosa
condiciona a l’altra. Actualment, les noves tecnologies de la comunicació i de
la informació, s’han anat generalitzant degut a les noves característiques
socials, econòmiques i culturals, i és per aquesta raó per la qual ha aparegut
la globalització com a fenomen històric mes representatiu.
La
globalització, es un procés que s’ha
anat desenvolupant abans de l’aparició de les noves tecnologies de la comunicació
i de la informació i aquestes a la vegada, són causa d’incrementar aquest
procés, ja que fa possible que la informació i la transmissió de dades circulin
quasi a l’instant al voltant de tot el planeta. Així mateix, les tecnologies
digitals no són les causants directes de les transformacions mundials, però
ajuda a aquest canvis, que s’han anat produint gràcies a la societat del
consum.
A la pregunta: quin
model de la informació volem construir i quin paper juguen les noves
tecnologies en el procés? L’autor fa un anàlisi on nombra les diferents
perspectives des d’on es pot respondre a aquesta qüestió i ens esmenta els
avantatges i els inconvenients.
Per una banda, les tecnologies digitals faciliten la
interacció entre les persones, ja sigui oralment, de forma escrita o en forma d’audiovisual,
gràcies a que són instantànies i pots comunicar-te en temps real. Aquestes s’han
convertit en un objecte quotidià que ens permet estar sempre informats i a més
ens permeten experimentar nous modes d’organització i participació ciutadana
com associacions, fundacions, organitzacions no governamentals...
Però per altra
banda, aquestes tecnologies digitals també són considerades com una amenaça per
al conjunt de la vida humana, ja que s’han produït uns canvis massa accelerats,
cosa que ha conduit a que la població no hagi tingut temps d’adaptar-se i
siguin analfabets tecnològics o, a que es faci mal us d’aquestes i no es sàpiga
tractar la informació rebuda de manera correcta.
Pel que fa a l’àmbit
educatiu, la generalització de l’ús de les noves tecnologies, ha fet que els
adults i especialment els educadors, s’hagin d’adaptar a la nova realitat i hagin
adquirir competències en relació aquestes, a fi de que els al·lots que tenen al
seu càrrec, facin un bon ús de la informació i dades rebudes i, saber distingir
la rellevància del que troben i llegeixen per la xarxa.
En aquest sentit
considero, que és un esforç moral que tot docent hauria de dur a terme per a
que els seus alumnes prenguessin interès pel que estan donant a classe i
apropar la nova realitat a l’escola. Per tant, estic totalment d’acord amb el
que dius en Area al seu escrit, que hi ha que renovar les concepcions
pedagògiques i modificar el model d’ensenyança, ja que actualment el mestre no
és el centre global de coneixements i no cal que els infants facin
aprenentatges memorístics, sinó que es tracta de que els nens puguin ser autònoms
per buscar informació i sàpiguen reflexionar envers la mateixa, seleccionar
allò que els interessa i prenguin consciència del que han fet.
En conclusió, cada
vegada hi ha més instrucció fora de l’escola, per això cal que els avanços
tecnològics es facin servir per aprendre a aprendre i això només es fa alfabetitzant
a tota la comunitat educativa, tractant
de dirigir a que els infants facin un bon procés d’aprenentatge.
No hay comentarios:
Publicar un comentario